La Revolució Bolivariana avui!

Escola permanent de Formació 2013: Model d'estat. República, federalisme solidari i laïcisme

Sant Jordi 2013

Construïm l'alternativa social i d'esquerres!

Benvolguts/des, 

us informem de que el DILLUNS 22 d'ABRIL a les 18.30h a l'ESPAI ROIG de TERRASSA (C/Santa Llúcia, 157), farem la XERRADA-COL·LOQUI:

 

"Construïm l'alternativa social i d'esquerres"

amb la intervenció de

David Rodríguez, 
profesor d'Economía, i responsable d'Economía del PSUC-Viu i d'Esquerra Unida (EUiA).

 Esteu tots i totes convidats! Us esperem!!

Manolo Linares, un comunista, un hombre del pueblo, uno de los nuestros

Podeu llegir l'article de l'historiador local Manel Márquez sobre Manuel Linares clicant aquí.

Ens ha deixat l'amic i camarada Manuel Linares

Comença aquest any nou amb una notícia molt dolenta. Ens ha deixat el company Manuel Linares, històric militant i dirigent del PSUC, un dels fundadors d'EUiA a Terrassa, dirigent veïnal i sindical... Ha estat enterrat aquest dilluns 2 de gener pel matí.

Manuel Linares és un dels herois que protagonitzen el llibre "Combat per la llibertat", que relata la història del moviment antifranquista a Terrassa.

Persones lluitadores com ell es van sacrificar pels drets socials i les llibertats democràtiques del nostre país. Entre altres coses va ser membre de les direccions del PSUC i del PCE i va actuar d'enllaç amb l'exili per portar la publicació "Mundo Obrero" a Catalunya. Terrassa perd a una de les persones més significatives de la lluita antifranquista.

Salut i gràcies per sempre camarada!

Se suele decir que este país es injusto con sus mejores hijos y desagradecido con sus héroes. Quizás sea un caso más el de Manuel Linares.

Este país a hombres como Manuel le debe las gracias por la lucha y conquista de derechos sociales y de libertades democráticas.

Desde el Partido sentimos que no se ha marchado del todo: nos deja su ejemplo de lucha y valor así como sus valores de coherencia y humildad.

Sabemos que ha marcado huella en todas las personas que hemos tenido la suerte de conocerlo. Por esto, no ha sido en vano su militancia porque ha logrado que la Revolución esté presente en nuestras conciencias.

Manuel al igual que muchos otros sabía que el compromiso personal implicaba el riesgo de padecer detenciones, torturas y encarcelamientos. Y esto no le impidió seguir luchando por mejorar las condiciones de vida de la gente de esta ciudad. Por eso el 18 de junio de 2010 le quisimos homenajear humildemente entregándole una placa en reconocimiento a su compromiso militante de lucha por la libertad.

Quizás a él le gustaría que hoy estuviéramos aquí explicando chistes. Su sentido del humor no se apagó nunca ni en los peores momentos.

A los jóvenes siempre nos transmitió su entusiasmo y alegría, su convencimiento de que otro mundo más justo, solidario e igualitario es posible. Nos envidió siempre su formación, la claridad como exponía lo que quería decir y su optimismo. Y seguiremos con su ejemplo y sus consejos.

Se merece de todos nosotros el reconocimiento al comunista, al amigo, al familiar, que como en el poema de Machado, era, en el buen sentido de la palabra, bueno.

“Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar. “

Salud, camarada. Y gracias.

Ivan Martos (secretari polític local del PSUC-viu de Terrassa)
 

Contra el continuisme, més activisme!

Open publication - Free publishing - More catalunya

El 14 de novembre, que no ens prenguin el futur, tothom a la Vaga General!

Open publication - Free publishing

Valoració de la situació política catalana davant la convocatòria d’eleccions anticipades

El president de la Generalitat ha convocat eleccions anticipades durant el debat de política general al Parlament. L’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre ha estat l’episodi cabdal d’una estratègia dissenyada per servir l’interès concret de CIU i el de les classes socials que representa. Aquesta mobilització ha estat instrumentalitzada pel govern, com ho ha estat l’aspiració a un millor i més just finançament per Catalunya amb una proposta de Pacte Fiscal que no contempla ni la més mínima inversió en serveis públics i polítiques socials, i que per tant no és bona per a l’interès de la majoria de catalans i catalanes. L’autèntic dèficit a Catalunya és el dèficit social. O la retallada de sobirania que ha suposat la petició de rescat al Fondo de Liquidez Autonómico sota condicions prèviament recolzades per CIU a la Ley de Estabilidad Presupuestaria, llei que arriba a contemplar la intervenció de les autonomies. D’altra banda, aquest rescat, que prioritza l‘aprovisionament de l’esfera privada per davant de garantir entre d’altres sanitat, educació i polítiques socials, l’hauran de suportar ineludiblement el conjunt dels catalans i catalanes.

El PSUC Viu considera que l’estratègia d’enarborar la bandera i acudir al sentiment identitari, respon a la voluntat de CIU per desviar l’atenció de l’extrema lluita de classes existent a Catalunya, provocada per les polítiques d’austeritat i estabilitat pressupostària. CIU representa l’avantguarda neoliberal a l’estat espanyol, que s’expressa retallada rere retallada amb el desmuntatge de la sanitat i l’educació públiques i els serveis socials, l’encariment de preus públics i taxes, així com per aplicar mesures de regressivitat fiscal i continuades privatitzacions. Quan no té les competències com a Govern, les recolza al Parlament espanyol: les reformes laborals, la reforma de les pensions, la reforma de la constitució, les successives retallades, el recolzament al model fiscal regressiu... CIU no només executa les polítiques més antisocials sinó que reprimeix amb brutalitat qualsevol expressió de contestació ciutadana.

En aquest estat de coses, el PSUC VIU vam prendre la determinació de no convocar a la manifestació per una qüestió d’ètica política, ja que en cap cas ens és acceptable manifestar- nos al costat de CIU en aquest context de maniobra de distracció. A més, el PSUC Viu no som una força política que consideri que la independència de Catalunya hagi d’estar necessàriament relacionada amb el compromís de lluita contra l’agressió del capital financer i les classes dominants catalanes, i per una societat justa, equitativa i democràtica. Es tracta de categories diferents. Ans al contrari, entenem que davant l’agressió del capitalisme globalitzat, els treballadors i treballadores i les classes populars han d’assolir llaços d’unió i coordinació en un moment històric en que el paper dels estats-nació és cada cop més irrellevant. El PSUC Viu expressem el compromís d’intervenir, conjuntament amb el PCE, en un espai polític més ampli, que es circumscriu a l’estat espanyol. Compromís amb les lluites socials però també, amb el reconeixement de les diferents realitats nacionals existents en el seu marc.

El procés de superació del model d’estat de les autonomies és, sens dubte, irreversible. Com diem, és intrínsec al col·lapse del model econòmic i jurídico-polític de l’estat espanyol. Ara bé, cal constatar que aquest no ha de passar necessàriament per la recentralització de l’estat o per la independència de Catalunya. En la tradició del catalanisme popular, el PSUC Viu apostem per una relació de federalitat amb Espanya, ja que entenem que aquest és el model que millor pot respondre a les aspiracions socials i nacionals dels treballadors i treballadores i les classes populars catalanes. No es tracta de si aquesta opció és més o menys difícil d’assolir. La secessió de Catalunya o el propi avenç cap a una societat de base socialista també ho són. Es tracta d’elaborar l’estratègia política en base a una proposta madurada, coherent i realista en funció de la realitat imperant. El PSUC Viu ens comprometem, conjuntament amb el PCE, i al si d’EUiA, a treballar per una proposta federal i republicana en tota la seva dimensió: fiscalitat, competències, recursos, organització territorial, drets polítics, socials, econòmics i nacionals. Així mateix, apostem per l’articulació d’aliances entorn l’espai polític dels federalistes per situar la proposta en la centralitat política i així reformular l’encaix de Catalunya dins d’Espanya

Ens reafirmem per tant, en el dret a l’autodeterminació com a mitjà per assolir aquest objectiu. Aquest dret resulta inalienable de l’espai polític dels federalistes, però també de la cultura política marxista. Entenem el dret a decidir com a expressió democràtica de primer ordre en la seva màxima amplitud: ha de definir qui vols ser i com et relaciones des de la perspectiva nacional però també com vols ser des de la perspectiva dels drets socials, económics, polítics i culturals, en definitiva, ha de suposar el primer pas cap a la construcció del projecte de país.

El PSUC Viu entenem el referèndum ciutadà sobre les retallades i les polítiques d’austeritat dels governs de CIU i PP proposat per la Cimera Social i els sindicats de classe com un exercici d’autodeterminació, per tant, cridem a la participació massiva. Així mateix, fem una crida a la mobilització social i a la confrontació d’idees per tal d’acumular la consciència crítica imprescindible per tal d’iniciar el procés constituent de les classe treballadora i les classes populars, la proposta de model d’estat del qual, considerem, passa ineludiblement pel model republicà, federal i solidari. Es tracta, doncs, de començar a construir la democràcia.

Pel que s’ha exposat, l’esquerra catalana acut a les eleccions del 25 de novembre amb el repte de derrotar CIU. Això passa per prendre la iniciativa política i confrontar radicalment la totalitat de les seves reivindicacions. Posar l’accent en l’autèntica agenda política de CIU i els seus efectes en la societat catalana, per descomptat, però especialment, afirmar amb fermesa, no només el dret a l’autodeterminació sinó la proposta per la qual optaríem amb la consecució d’aquest, l’estat republicà, federal i solidari.

Sobre la mort de Bartolomé Baños

Bartolomé Baños (PSUC)

Cuando finaliza el mes de agosto (mes de vacaciones por excelencia) se ha marchado de entre nosotros un comunista sin apellidos, siempre fue eso, un comunista, su marcha ha sido fiel a su más íntimo estilo, silencioso, sin ruido, sabiendo que se marchaba un eslabón mas de la vieja vanguardia de luchadores de Terrassa.

Baños (cómo lo conocíamos) formó parte de aquella hornada de luchadores comunistas que hizo de Terrassa un punto de referencia en el mapa de España contra la dictadura franquista. Baños se ha ido como ante se fueron: Cipriano, López Neiro, Antonio Casas, la Francisca, Agustín Romero, Antonio el sevillano y tantos luchadores de Terrassa.

Con Baños como pieza clave del partido en la lucha de los años 50 y 60, se forjó el PSUC en Terrassa, su actuación fue fundamental en la relación del partido con los intelectuales, con el movimiento de mujeres democráticas, con la juventud comunista y en el sindicato de CC.OO. pero sobre todo en el aparato de propaganda, contribuyó activamente en forjar una nueva hornada de jóvenes comunistas que se incorporaron a la lucha y a las filas del PSUC.

La contribución de Baños en la lucha para mejorar las condiciones de vida de los trabajadores en las fábricas y mejoras de la calidad de vida en los barrios de Terrassa no ha sido en balde, cuando por razones de edad ha tenido que dejarnos, contemplamos que su ajetreada actividad no cayó en el vacío, él se sentía orgulloso de encontrar a su alrededor una nueva hornada de jóvenes comunistas que recogían su legado y mantenían viva la llama de la lucha obrera, se ha ido tranquilo, sabiendo que aún después de dejar buenos discípulos, hoy son otros mas jóvenes aún los que cogen el relevo y hacen que su lucha no fuera en balde, son jóvenes luchadores que pelean incansablemente por mantener las mejoras que se consiguieron con su lucha y compañeros de clase ya que los trabajadores en primer lugar y los ciudadanos en general sufrimos una nueva ofensiva de la derecha que pretenden que perdamos todos los derechos conquistados.

En la huelga de las bicicletas se luchaba contra la subida de impuestos y la carestía de la vida, hoy después de 60 años seguimos luchando contra los recortes y la subida de impuestos, puede que se cambie el sentido de los objetivos inmediatos pero la lucha sigue siendo la misma, mientras exista la explotación seguirá habiendo lucha y el espacio que Baños ha dejado pronto es cogido por un relevo.

Bartolomé Baños, puedes descansar tranquilo, que los que abracemos tu ideología y tu lucha recogimos tus experiencias y persistimos en la pelea, si pudieras ver a los nuevos jóvenes podrías sentirte orgulloso de ellos y podrías decir ya puedo marcharme puesto que mi sitio está ocupado.

Juan Márquez